Quan la teràpia és la solució?

Portes temps plantejant-te si buscar un psicòleg per començar teràpia. Potser ho has après veient-ho a les xarxes: que quan tens un problema, anar al psicòleg és la solució.

Quan hi ha un canvi, sobretot si no és volgut o és inesperat, és fàcil pensar que el que ho pot sostenir és la teràpia. Sents que necessites el suport d’un especialista perquè no saps ben bé a qui explicar el que sents.

I aquí m’agradaria ser honest amb tu: tot i que la teràpia et pot ajudar, potser el que necessites ara mateix és un amic que t’escolti, algú que t’entengui, algú que hi sigui present.

Girem la truita un moment. Quantes vegades has estat tu aquest amic o amiga? El que està present, el que entén l’altra persona, el que deixa el que estava fent per prioritzar escoltar algú que ho necessitava?

El psicòleg pot ajudar-te quan detectes patrons que no aconsegueixes trencar, quan hi ha situacions que et desborden, quan les emocions són tan intenses que no les pots ni identificar —o just al contrari, quan no ets capaç de sentir-les—, quan la teva reacció davant d’una situació determinada acaba sent desadaptativa, o quan sents que ho has intentat tot i sempre ensopegues amb la mateixa pedra.

Estar trist perquè se t’ha mort algú proper, per exemple, és adaptatiu: aquesta tristesa és el que et permet adaptar-te a la nova realitat. No és, per tant, un motiu en si mateix per anar al psicòleg. El que probablement necessitaràs en aquest moment tindrà més a veure amb buscar noves il·lusions, compartir temps amb els amics, reflexionar, parlar-ne… Ara bé, si aquesta tristesa perdura en el temps més enllà del que sembla raonable, llavors sí que serà recomanable posar-te en mans d’un especialista.